La Pasqua dels pecadors

Com tots els anys i sense retardar-se ni esborrar-se dels nostres calendaris arriba la Pasqua quan més la necessitàvem.

La Pasqua, eixa festa que ens salva la vida any rere any i que evita que es produïsquen milers de suïcidis simultanis al nostre país derivats de les altes taxes d’estrès per treball i per altres ocupacions igual d’avorrides. Però per això l’agafem amb tantes ganes...

I és que és normal; trobem a faltar eixos dies en que despertes i dius: ‘hui l’únic esforç que pense fer es trencar-li l’ou al cap de fulanito’. Ens encanta trencar coses damunt dels altres!

La veritat és que els ateus en aquestes festes ens ho passem d’allò més bé tal i com mana la tradició espanyola, i si m’apreteu molt encara més la valenciana, i fem d’un dia no laboral la festa més impressionant mai haguda, encara que el que li haja passat a Cristo ens importe ben poc...per no dir res!

I sense ser catòlica, ni tenir l’angoixa de veure com el fill del meu Déu mor i l’enterren en un cova i puja i baixa i toca la ‘marraixa’ i això que ens conten cada any a la televisió en pel·lícules ‘infumables’ sobre els sacrificis en la terra del fill de l’altíssim,que mor i es salvat no sé que, sóc super feliç en aquestes dates.

Però hi ha un petit assumpte que em preocupa. Els catòlics tenen un al·licient que els ateus no tenim: PECAR!

Sí, ells en esta setmana Santa ho tenen tot prohibit que ho he llegit als textos sacres. Que si no balles rock and roll, que si no menges carn, que si no et toques  i molt menys no tingues pensaments impurs...no ho fages!

I per tots és ben sabut que allò que ens està prohibit més ens abelleix, com més ‘impura’ resulta una conducta com a que ens fa més il·lusió... som així i jo tinc una teoria de perque.

Des de menuts en reprenen el sentiments salvatges i les passions i ens eduquen en la modositat en uns valors socials de repressió que fan que en quan tingam un moment per despertar el nostre costat rebel ho fem.

I açò us passa en Pasqua, cristians del món que es passeu les normes de la vostra religió per llocs prohibits i després aneu a veure processons i misses carregades de folklore però buides de sentiments.

Sí, açò és una crítica en tota regla...però no us molesteu, preocupeu-vos sols de passar unes felices Pasqües plenes de pecat, vici i processons. Curiosa mescla, oi?

XxC